Història de l´arròs

és una cereal molt important per al nostre poble. En un context general el seu cultiu es va expandir durant la segona meitat del segle XVIII per acomplir la funció primera d’aliment bàsic i per ser-ne producte d’exportació comercial.

Com a dada històrica, el 1760, coincidint amb una sèrie d’epidèmies que comportaren una forta crisi demogràfica, l’arròs es va protegir com a aliment bàsic arribant a produir-se grans disputes entre agricultors forans i una companyia anglesa per l’explotació de terrenys de cultiu. Aquesta crisi s’allargà fins a la segona meitat del segle XX. Tot i això, l’arròs va ser un aliment essencial durant la Guerra Civil espanyol.

Arribats al 1964 el cultiu d’arròs es va interrompre. Els motius cal buscar-los en l’especialització de la mà d’obra i la necessària concentració de treball en determinades èpoques de l’any el que encaria els sous dels treballadors qui, per altra banda, començaven a dedicar-se al cultiu de la taronja. A tot açò cal sumar la mancança d’aigua després de greus dessecacions de la marjal. El que comportà que el nivell de l’aigua ja no fos bo per al cultiu de l’arròs substituint-se pel d’altres hortalisses.

Comments are closed.

Close Search Window
Esta web utiliza cookies propias para su correcto funcionamiento. Al hacer clic en el botón Aceptar, aceptas el uso de estas tecnologías y el procesamiento de sus datos para estos propósitos.
Más información
Privacidad