El Castell y les seues torres

El castell és un dels monuments més representatius de la nostra localitat. De fet la imatge d’Almenara sorgeix del lligam del seu perfil arquitectònic amb la topografia de la muntanya on s’erigeix.
El castell d’Almenara està situat en la part alta de la muntanya central. Les cròniques conten que va ser construït pels àrabs, tot i que la troballa de figures roges pertanyents a les civilitzacions gregues fa creure que anteriorment ja hi havia pobladors.
Les restes actuals s’estenen al llarg de quatre mil metres quadrats des del cim cap a la vessant nord. Es distingeix un nucli central, o recinte superior, delimitat per una muralla, hi havia una celòquia on residia l’alcaid i un aljub. L’albacar també posseïa la seua pròpia muralla i aljub. I, finalment, en la part baixa, possiblement hi havia un poblat i aljub. La construcció original ha sofert canvis al llarg del temps. Així és com en època medieval es van fer algunes remodelacions i al segle XVI es va adaptar per a l’ús d’artilleria. Durant les guerres carlistes també es va modificar i, per últim, durant la Guerra Civil espanyola va formar part de la Línia XYZ pel que es van construir trinxeres i nius de metralladors.
Històricament el castell d’Almenara ha controlat el pas obligat al llarg de la costa entre Castelló i València, així com la ruta interior cap a Saragossa passant per la Vall d’Uixó i Morella. Cal dir que en època medieval aquesta era la principal comunicació entre Aragó i el litoral valencià.
Dues torres flanquegen el castell. A l’oest l’anomenada Bivalcadim -popularment l’Agüelet- de planta rectangular i de fàbriques atribuïdes al segle XII. I a l’est la torre Borgamuza –popularment l’Agüeleta- de planta quadra. Al segle XIX es va reconstruir quasi per complet sobre la cimentació anterior emprant els materials del Convent de Dominics derruït el 1839. Entre 1862 i 1865 es destinà a torre de telegrafia òptica i de comunicacions heliogràfiques al servei del ferrocarril que cobreix els itineraris Sagunt- Ulldecona.
A aquesta muntanya també es localitzen tres coves.
L’Abric de les cinc, situat a la part Est, amb accés per la cara de migdia. Per les seues dimensions, ha servit de refugi especialment en temps de guerra. El seu nom es deu al fet que temps enrere els llauradors, mancats de rellotge, tornaven del seu quefer just quan el sol i les ombres començaven a unir-se en l’entrada de la cova marcant així les cinc de la vesprada, hora antiga.
La Cotorra és una cova més petita situada en direcció sud-oest.
I la cova els Subterranis, localitzada davall de la torre Borgamuza.

Comments are closed.

Close Search Window